ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Número 13

•
•
P
puntviladecans
1 of 10
Download to read offline
http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 13 Any 2 15 de juliol 2008 Publicació independent d’informació i opinió Mamuts Va ser tota una satisfacció la notícia de la troballa, a la zona de Can Guardiola i amb mo- tiu de la construcció de la bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç, d’un important jaciment de restes de mamuts i altres grans vertebrats, datables entre 20.000 i 100.000 anys enrere. Diu que pot ser el jaciment més important del sud d’Europa. La troballa ha estat possible gràcies al fet que la zona havia estat catalogada com d’ex- pectativa arqueològica, i per aquest motiu les obres havien de fer-se amb un permanent seguiment en aquest sentit. I certament que aquesta previsió ha valgut la pena. Ara tenim al davant un important repte: com fer perquè d’aquesta troballa se’n pugui be- neficiar la nostra ciutat. O, dit d’una altra manera, com assegurar que tota aquesta riquesa es quedi a Viladecans, i en puguem fruir, i la puguem ensenyar. Perquè seria ben trist que tot això se n’anés a qualsevol museu important de Barcelona, i a Viladecans dels mamuts només en quedés el record. Fa uns anys, si algú hagués dit que Viladecans tenia unes àmplies potencialitats turísti- ques, li haurien dit que si s’havia tornat ximple. Doncs ara ja tenim clar que sí que les té. Els mamuts de Can Guardiola s’afegeixen a la reserva del Remolar, i a l’ermita de Sales, i als carrers del centre històric, i a la Torre del Baró, i a la Torre Modolell, i a Cal Menut... Tenim de tot, i cal treballar al màxim per conservar-ho tot, i íntegrament. En aquests mo- ments, segurament que el repte més immediat que tenim és la rehabilitació de tot el con- junt de Can Modolell, sense escapçar-ne res. També, assegurar que Cal Menut es conservi com cal i pugui ser visitable. I així successivament. Perquè a Viladecans tenim moltes riqueses, i les hem de poder disfrutar. Equip de redacció Sumari Anna Besora M. Carmen Castellano Maria Comas 2 La marxa del cranc. Miguel de la Rubia Encarnació Garcia Josep Ginjaume 3 Sant Ramon, en mans de les immobiliàries. Josep Lligadas Ricard Caba Víctor J. Martínez Asunción Polaina 4 El Jardí de l’Ajuntament. Jaume Lligadas Miguel de la Rubia 5 Fent lligams. Mercè Solé Mercè Solé 6 La encrucijada saharaui. Rosa Mercader La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- 8 Una pedra a la sabata… Mercè Solé geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- 9 La Lira, per disfrutar cantant. Idoia Baixench em a un amic o amiga vostres, feu- 10 Indiana Jones a Viladecans? Consells per nos arribar la seva adreça. Gràcies. al senyor Ford. Víctor J. Martínez Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Bon El nostre correu electrònic: iu puntviladecans@telefonica.net est al ns El nostre bloc: i fi re! http://puntviladecans.blogspot.com e mb set
La marxa del cranc A les darreres dècades del segle XIX, es ral fins a 60, 65 o 78 hores per setmana. A més es van produir algunes de les mobilitza- redefineix el concepte de “temps de treball” consi- cions més importants de la història del derant temps de treball el temps que s’estigui en moviment obrer internacional. Eren les activitat, pretenent no considerar com a “temps de que tenien com a objectiu l’aconseguir millores treball” els períodes que s’ha de romandre a l’em- en les condicions de treball i concretament per la presa o estant requerits: per exemple, les guàrdies limitació de l’extensa jornada laboral que es tre- mèdiques. Amb aquesta proposta difícilment es po- ballava fins aleshores. Es tractava d’aconseguir drà mantenir aquella realitat, de les 8-8-8, que van les 8 hores de treball, les 8 hores de descans i les fer possible els nostres avantpassats. 8 hores per al lleure. Uns fets dramàtics durant L’ altra pinça en aquest moment podria ser l’ano- les mobilitzacions i vagues, en aquell 1886, van menada “directiva de la vergonya” una directiva de fer consignar la data del Primer de Maig com la retorn dels immigrants, que comportarà la deporta- festivitat internacional dels treballadors. ció, com a delinqüents, d’aquells que l’únic delic- Ara, en el segle XXI, sembla que anem en sentit con- te que han comès es no tenir papers i haver vingut trari a l’avenç social i les conquestes laborals acon- buscant una vida millor. Però que a més poden ser seguides en els segles XIX i XX. I hi ha un responsa- internats, fins a 18 mesos, en centres d’internament ble amb nom i cognoms: la Unió Europea. que presenten unes condicions més que qüestiona- Una UE que podem dir que segueix la marxa del bles. En resum, criminalitza de nou el fet migrato- cranc, és a dir, anant enrere tant en el camp social ri. com en el camp dels drets laborals. Una Unió Eu- Però als crancs, les dues pinces s’acompanyen de ropea que està posant molts treballadors contra les més potes, i que en aquest cas de la UE podrien cordes amb la seva política econòmica i monetària. suposar el Tractat de Lisboa. Un tractat, al qual Ir- Però aquest cranc en aquest moment està utilitzant landa ha dit que no i que en molts altres països ni les seves pinces agressivament: coneixerem ni podrem opinar d’ell. Un tractat que seguint l’estela de la malmesa Constitució Europea Una, per aprovar, el passat 10 de juny, una directi- (?) ens promet més del mateix, involució. va d’ordenació del temps de treball, que ens pot fer retornar als temps d’abans d’aquell Primer de Maig Un cranc amb nom “Unió Europea”, al qual haurem de 1886. Una directiva que per un costat incorpora de tallar pinces i potes si no volem veure com es va un acord privat, inclòs desprès de signar el contrac- menjant tots els drets socials i laborals aconseguits te de treball, entre l’empresari i el treballador que durant molt de temps. permet un increment de la jornada laboral. També Miguel de la Rubia introdueix la possibilitat d’ampliar la jornada labo- Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 2
Sant Ramon, en mans de les immobiliàries El 68’70 % del terreny forestal, en propietat de constructores i immobiliàries La Plataforma Salvem Oliveretes ha tingut accés a un expedient que conté un inventari de la propietat ca- dastral, datat el 7 de maig de 2008, en què figuren la re- lació de propietaris de la zona forestal de la muntanya de Sant Ramon en el terme municipal de Viladecans. Des de la ronda de cornisa per sobre el camp de beisbol que, segons l’ajuntament, ha de marcar el límit de la ciutat, fins al capdamunt de la muntanya de Sant Ramon, en terme municipal de Viladecans, hi ha un total de 1.213.552 m2 (121,3 Ha) dels quals segons el PGM, només el 143.121 m2 (14,31 Ha) són urbanitzables no programats, i la resta 1.070.431 m2 La Colonial, mentre que 29.418m2 (el 20,55%) són (107 Ha) són rústics, agrícoles i forestals, o sigui no de Construcciones y Promociones Apolo, i la resta, urbanitzables. 19.712m2 (el 13,77 %), pertanyen als actuals propie- taris de la masia de Can Torrents. El sòl no urbanitzable L’ajuntament vol “preservar” la zona Dels 1.070.431 m2 no urbanitzables, el 68’70 %, són de propietat de constructores i immobiliàries, que Tot i això, el passat més de novembre, forçat per han anat comprant terrenys durant l’última dècada. la denúncia a l’empresa GIE per part de la Plata- Destaquen com a propietaris, el president de la forma Salvem Oliveretes, l’ajuntament va aprovar patronal Confederació d’Empresaris del Baix Llo- una moció tot manifestant la voluntat de protecció i bregat, Paz Dorado, que per mitjà de tres empreses preservació de la zona forestal de la muntanya, ac- relacionades amb ell, Construccions Sant Ramon tivant els mecanismes necessaris per dur a terme la Viladecans, Global Inversiones Europeas GIE, i Im- màxima protecció mediambiental de la zona. Fins mobiliaria Cal Simon S.L., controlen el 31’67 % de i tot, va ordenar als seus serveis tècnics i jurídics la zona forestal. En la pàgina web de GIE, encara que estudiessin la situació actual dels terrenys, i promouen el projecte urbanístic il·legal en zona fo- establissin contactes amb qui correspongui, per tal restal “Residencial Sant Ramon”. d’implementar sobre el territori els mecanismes de El segueixen Josel S.L., del Grup Núñez i Navar- protecció ambiental més adient. ro, amb un 17’44 %, Construcciones y Promociones No sabem com duen a terme aquest compromís, Apolo amb un 8’36 %, Royal Urbis amb un 3’43 % però veient aquesta situació la cosa pinta malament i Construcciones Facoma S.A. amb un 3’28 %. Al- en el seu objectiu. És més, el conveni signat per tres propietaris menors són Can Clota S.L. (2,65 %), l’ajuntament amb la Immobiliària La Colonial, per i BBVA (1’87 %). tal d’alliberar sòl urbanitzable no programat i així ampliar el parc forestal públic, veiem que hi ha un El sòl urbanitzable no programat tercer interlocutor com és Construcciones y Promo- ciones Apolo que amb un 20’55 % del sol, també voldrà treure’n profit... Dels 143.121 m2 de sòl urbanitzable no progra- mat, 93.991 m2 (el 65,67%) són de la Immobiliària En definitiva, tot un panorama incontrolable... Ricard Caba i Calbet Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 3
El Jardí de l’Ajuntament “A quest any 1992, és un any en el qual celebrem molts centena- ris a tot arreu. A la nostra vila, l’edifici de l’Ajuntament també ce- lebra el seu. Ens ho diu la llinda del balcó que dóna a la plaça. Diu: Any 1892, per tant ja són cent anys.” Així comença l’Isidre Dolz el ca- pítol sobre el jardí de Can Modo- lell en el seu llibre “Un resum de la història del segle XX a Vilade- cans”, i després continua: “Cal suposar que el jardí de l’Ajunta- ment també ha de ser d’aquella data, ja que, en la transformació de la casa pagesa en la mansió senyorial que També són característiques les és testimoni d’aquella época la va fer la senyora Magdalena Modo- línies rectes de les baranes, les fantàstica ocellera que veiem en lell, el jardí havia de ser complement balustrades i escales amb petits la fotografia feta des de la porta d’aquesta construcció i, per tant, trams d’esglaons, convivint amb del carrer Àngel Guimerà. I per també centenari. I permeteu-me es- els revolts dels camins sinuosos últim, encara ens queda una part criure Jardí en majúscula, ja que, al amb racons i petits berenadors, de l’arquitectura d’aquell jardí meu entendre, bé s’ho mereixen els tot plegat decorat amb un gran romàntic, que és la malmesa ba- arbres que l’embelleixen.” nombre d’espècies botàniques lustrada de la terrassa i les esca- El desenvolupament industrial amb incorporació d’arbres i plan- les d’accés des de la planta noble a la Catalunya del segle XIX, fa tes exòtiques. del palau de Can Modolell. aparèixer una burgesia que utilit- Tots aquests elements, tots abso- El 2001 es redactà un document zà el modernisme per expressar lutament, es trobaven en el jardí consensuat entre l’Ajuntament i reafirmar el seu estatus social. original que Magdalena Mo- i la Plataforma Cívica del Casc És per tant a finals d’aquest segle dolell es va fer construir a Can Antic que sobre espais lliures que i principis del XX quan la cons- Modolell, per a gaudi de la seva diu: “L’objectiu principal serà man- trucció de palaus modernistes és família i de les amistats que els tenir el caràcter del jardí de la Torre una constant entre les classes be- visitaven. Modolell, i preservar els exemplars nestants del nostre país. Aques- Malauradament, la major part del vegetals protegits. En conseqüèn- tes construccions solen anar jardí es va enderrocar en els pri- cia, la seva posterior urbanització acompanyades d’un jardí que es mers anys de la postguerra. Per vetllarà per mantenir i potenciar el converteix en una peça fonamen- sort encara ens queden, tal com seu caràcter exòtic, amb el domini tal del conjunt del palau, a on es explica Isidre Dolz en el seu llibre, de la vegetació i l’ambient íntim i produeix una íntima relació entra diverses espècies botàniques com tranquil d’aquest racó”. Sens dub- el jardí i la casa, units per l’entra- la singular xicranda (Jacaranda se- te que la voluntat expressada en mat de pèrgoles, emparrats i es- miserrata), les palmeres de vint-i- aquest document, comporta res- cales d’accés, per tal de sentir-se vuit metres (aquestes mides són pectar plenament la integritat inmersos en un mateix espai. de 1992), la Wiscania chimenis, dels elements tant vegetals com En aquests jardins, generalment arquitectònics que conformen el arbust enfiladís que dóna ombra d’estil romàntic, l’aigua n’és la caràcter del jardí de la casa palau a la terrassa lateral de l’edifici, i protagonista, amb fonts, canals, de Can Modolell. un pebrer bord (Schinus molle) a pontets, cascades i llacs, així tocar del carrer del Sol. També Jaume Lligadas Vendrell com rocalles, grutes i ocelleres. Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 4
Fent lligams 14 de juny. Dia intens des de prime- darrere. Que hi ha ganes, vaja. La gent fa amics, cosa ra hora del matí. Segona edició de que mai no sobra. Les entitats descobreixen nous l’Entrellaça a Viladecans, una acti- horitzons i perspectives i se senten més valorades vitat promoguda a partir del Con- i estimulades. Frueixen també de l’oportunitat de sell de la Convivència, en la qual hi han parti- donar-se a conèixer en un marc més petit i més es- cipat enguany un munt d’entitats dedicades a la pecialitzat que el de la Mostra d’Entitats. Potser el cooperació i a la solidaritat. secret és que, d’una banda, la gent fa aportacions Els objectius són diversos: que les entitats es cone- valuoses i que, de l’altra, la regidoria les recull. O guin, que es visualitzi de manera positiva la diver- sigui, que no són reunions de pur tràmit, vaja. sitat cultural de Viladecans, que les persones trobin En segon lloc, s’ha muntat una jornada amb la col- un espai on relacionar-se diferent de l’habitual. En laboració de dues regidories de l’Ajuntament (Con- aquest sentit, l’activitat “estrella” és el dinar con- vivència i cohesió social i Agermanaments, solidari- junt. Cadascú se’l porta… i el comparteix. Tenint en tat i cooperació internacional), de dos colors polítics compte els diferents orígens, acabes tastant menjars diferents. Això hauria de ser el més habitual, però el molt diferents. I una bona manera d’acollir amb treball transversal i conjunt és altament lloat sobre gust la diversitat és justament això: fer-ho a través el paper per les administracions públiques, però em del gust. Enguany, respecte a l’any passat, ha millo- consta que a la pràctica tothom és molt gelós del rat l’organització i, sobretot, ha millorat la diversi- propi xiringuito i que costa molt fer res en conjunt. tat dels participants. L’Entrellaça no és una activitat “estrella”. La Mos- L’Entrellaça ha ofert altres aspectes interessants, tra d’Entitats reuneix molta més gent.Les Festes que potser no es veuen a primera vista, però que, al de la Diversitat que s’han fet i es fan arreu segu- meu parer, són els que realment van teixint aquesta rament són més acolorides i exòtiques. Però l’En- cohesió social que tots volem però que de vegades trellaça té la qualitat d’anar avançant a poc a poc no sabem gaire com concretar. de manera sòlida, creant realment lligams entre la En primer lloc, el treball conjunt d’una comissió gent, fent real la tan suada participació ciutadana. sorgida del Consell de la Convivència. És un treball No ens movem només a nivell de bones sensacions, en xarxa amb tots els ets i uts: alguns dels membres sinó d’anar teixint llaçades reals entre col·lectius i de la comissió han fet formació conjunta sobre el entitats. Els fruits es veuran sobretot a llarg termini, tema de la migració durant gairebé nou mesos; es però jo crec que som en el bon camí. nota molt que la seva participació no ho és a nivell Mercè Solé personal, sinó que implica les entitats que hi són al Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 5
La encrucijada saharaui E l pueblo saharaui padece una situación dramática. Mientras una parte de su población permanece en el Sáhara Occidental con sus derechos fundamentales pisoteados cada día, la otra sobrevive en los campa- mentos de refugiados de Tinduf ante la pasividad de la comu- nidad internacional. Allí, en medio de la hamada argelina, cada día son más fuertes los gritos que reclaman el retorno a la guerra. Ese paso constituiría una inmolación estéril de cen- tenares, tal vez miles de jóvenes, que de cualquier manera parecen estar condena- dos a sacrificar sus vidas y sus sueños. A poco que rasquemos en nuestra histo- ria reciente, descubrimos avergonzados cómo España cedió la administración de la última colonia africana desde la agonía de quimeras imperiales, pero que dejó inconcluso y empantanado el proceso de autodeterminación. No queremos que nuestro país participe en ningún tipo de guerra, y ante todo debemos evitar ser los causantes de cualquier masacre. En abril, el diario El País dedicó su contra- portada a Aminetu Haidar, que después de sufrir prisión y torturas sólo tiene palabras de conciliación. Ahí reside su verdadera fortaleza y una de las pocas luces de es- peranza en este conflicto: el enfrentamiento pacífico y tenaz de la justicia y la razón contra la violencia y la arbitrariedad. Pero el pueblo saharaui no puede convertirse en un parque temá- tico para la solidaridad ni podemos arrinconarle en un callejón sin salida. El Gobierno español debe asumir sus responsabilidades y favo- recer una salida que no resulte insultante para los 250.000 refu- giados que cada día nos ofrecen una lección de civilidad. Si nos cruzamos de brazos, ¿con qué cara miraremos a los ojos de los más de 10.000 hijos del desierto -niños y niñas alegres y vivarac- hos en un exilio sin esperanza- que pasarán este verano junto a nosotros? Viladecans Pel Sàhara acoge este año a tres niños saharauis. Rosa Mercader Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 6
 I si despengéssim les llumetes de Nadal? Al juliol potser que ja toca. Aquestes altres “plaquetes” encara fa més temps que s’haurien d’haver despenjat! Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 7
Una pedra a la sabata… … de les administracions públi- Fer-nos sensibles per im- vulnerables pot jugar un paper ques hem de ser les persones que pulsar canvis insubstituïble d’acollida i norma- veiem la pobresa de la vora, per lització que per part dels profes- tal de contribuir, amb la nostra sionals difícilment es pot donar. Aquesta tasca de sensibilització, insistència, a fer prendre, a qui Perquè es fan rols diferents, que no només de les administraci- correspongui, mesures polítiques requereixen un determinat marc ons, sinó també dels ciutadans, que l’evitin. Així ens parlava a per ser eficaços, i perquè els pro- és igualment indispensable si es una bona colla de persones vin- fessionals són limitats i a més són vol evitar de caure en el pater- culades a Càritas de Viladecans vistos sovint com a persones amb nalisme o en la beneficència. A Mercè Darnell, treballadora social poder. Un exemple: la psicòloga les entitats com Càritas s’atenen i antropòloga el passat 26 de juny. o la treballadora social que atén les persones que pateixen deter- Va ser durant una xerrada sobre una persona o un grup de per- minades mancances justament la necessitat de la sensibilització sones no pot segurament anar al perquè deixin de patir-les. I se- i arran de la presentació de la cinema amb elles, o a veure una ria pretenciós i prepotent pensar memòria de Càritas a Viladecans exposició o a fer un cafè; o rara- que amb la nostra sola interven- l’any 2007. (podeu baixar-vos la ment se les trobarà, en condici- ció, sovint insignificant en rela- memòria de Càritas, si us interes- ons d’igualtat, al mercat o al forn ció a la dificultat real de la gent, sa, des del bloc mateix del Punt o a la sortida de l’escola. En canvi les coses s’arreglen. Si anem a de Trobada, en aquesta adreça: les relacions de bon veïnatge del fons dels problemes, hem d’anar http://www.slideshare.net/ voluntariat afavoreixen espais de també a les causes que els provo- puntviladecans/memor07 trobada que permeten fer moltes quen, que solen ser complexes i xerradetes informals, sortides, d’ampli abast i que solen tenir acompanyaments i una amistat una dimensió política important. Un sistema complementari gratuïta que facilita la inserció de D’aquí que sigui fonamental i la gent. Això també és cohesió so- desitjable la vinculació entre qui Penso que la Mercè Darnell te- cial i no té preu. s’ocupa de la gent que pateix i qui nia raó. I no pas per ganes de dir s’ocupa de la política. sempre que les administracions En fi. Que en aquest món hi ha públiques no treballen bé, sinó lloc per a pedres, peus i sabates, perquè sovint la pobresa esdevé El plus del voluntariat cadascú jugant el seu rol i sempre invisible als ulls dels ciutadans. a favor dels més vulnerables. També perquè la realitat social Un altre aspecte a tenir en comp- canvia a grans velocitats mentre te és que el teixit social que és en que les institucions com ara el contacte amb les persones més Mercè Solé sistema de Serveis Socials, tenen estructures en general poc àgils. De fet són dos sistemes que es complementen mútuament. Les entitats socials poden detectar determinades necessitats i fins i tot donar-hi resposta més ràpida- ment, però no tenen ni els recur- sos ni la solidesa ni, òbviament, la potestat de governar o de le- gislar des d’una perspectiva àm- plia i global. I les administracions tendeixen a la lentitud i a la ru- tina per naturalesa, senzillament perquè són grans i complexes, al marge del seu nivell d’eficàcia. Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 8
les nostres entitats La Lira, per disfrutar cantant L ’Agrupament Coral La Lira de Vilade- Els musicals és un altre gènere molt treballat per cans és una coral nascuda l’any 1945 i, “La Lira”. L’any 1985, al gener i setembre, la Coral per tant, una de les corals amb més tradi- La Lira i la Coral Ars Nova de Martorell van ofe- ció de Catalunya. La coral va néixer com rir la representació coral i instrumental de l’obra a cor d’homes, va evolucionar com a orfeó (Massa “Jesucrist Superstar/Melodies The Beatles”; l’any Coral Orfeònica La Lira, l’any 1951) i es consoli- 1998, juntament amb les corals Orfeó Santa Coloma dà com a Agrupament Coral La Lira, Coral Mixta de Santa Coloma de Queralt i Coral Amics del Cant Adulta, l’any 1971. de la Múnia, va presentar l’obra “ El Fantasma de L’any 1995 vàrem celebrar el 50è aniversari de la l’Òpera”, de la qual se’n van fer diferents actuacions fundació de la nostra coral. Per aquest fet es va arreu de Catalunya; i l’any 2003, juntament amb la publicar el llibre El Cant Coral a Viladecans. La Lira coral Orfeó Santa Coloma de Queralt, va presentar (1945-1995). l’obra “La Bella i la Bèstia”, que es va estrenar a l’acabat d’inaugurar Àtrium de Viladecans i es va El nostre objectiu és la divulgació dels valors artís- representar, també, arreu de Catalunya amb gran tics, culturals i humans del cant coral. èxit de crítica i públic. Totes aquestes obres van ser En aquests més de seixanta anys d’història La Lira enregistrades posteriorment. ha combinat les actuacions de caràcter local a les En l’actualitat l’Agrupament Coral La Lira està for- diferents festes de Viladecans, amb actuacions i mat per prop de 20 cantaires, de totes les edats, que intercanvis d’àmbit comarcal, i amb sortides arreu tenim ganes de passar-ho bé gaudint de la música. d’Espanya i Europa: actuacions a Osca (1975), Va- Assagem els dimecres a la nit a l’Auditori Pablo Pi- lència (1978), Calaceit (1980), Eslida (1981), Andorra casso, i tothom a qui li agradi cantar estar convidat (1987), Vivaro, Maniago i Morsano de la regió ita- a sumar-s’hi, no calen coneixement musicals i els liana de Friül (1989), Lisboa i Extremadura (1992), interessats podeu acostar-vos a l’Auditori per co- Ponte Arche de la regió de Trentino (1994), País neixe’ns o trucar al 617603649. Basc (1997), Baselga di Pinné de la regió de Trentino (1999), St. Herblain (2002). Idoia Baixench Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 9
conèixer viladecans Indiana Jones a Viladecans? Consells per al senyor Ford Un mamut a qui, sí, Viladecans li ha agradat! F a poques setmanes va locades entre mortífers paranys. 100.000 anys i demostren la pre- produir-se la estrena Benvolgut senyor Ford, vol un sència de mamuts a la nostra vila d’una nova entrega de humil consell? No se’n refïi més en aquells temps. l’Indiana Jones, l’intrè- del senyor Spielberg, ni molt Ara els viladecanencs tenim un pid arqueòleg, professor, aven- menys d’en George Lucas. Vosté nou motiu per sentir-nos orgullo- turer… que arriscarà la seva ja no està per aquestes coses. Bus- sos de la nostra ciutat. Si, durant vida per trobar i recuperar les qui’s una feina més tranquil.la o les vacances, algú de Móstoles restes més increíbles. si no…. vingui a Viladecans. ens comenta que és del poble de La veritat és que de moment no Aquí també tenim un jaciment l’Íker Casillas, nosaltres podrem he tingut l’oportunitat de veu- arqueològic, que no és per des- contestar-li que som del poble re a quin embolic acabarà anant merèixer les mines de Gavà, ni el dels mamuts. a parar aquest bon senyor, que, magnific spa que es muntaren els Per cert, senyor Ford, si finalment si tingués la mateixa facilitat en romans a Sant Boi (o sigui les ter- l’he convençut, només li indico trobar tresors arqueològics com mes), però el nostre és possible- que a Viladecans des de l’aereo- embolics, no hi hauria món per ment el més important d’Europa port hi pot arribar amb la Renfe. encabir-los tots. dintre del seu context cronològic I allà, amb el Vilabús, vagi a la Però no, desenganyem-nos. La pel que fa a restes prehistòriques zona de Can Guardiola, tocant la vida de l’arqueòleg no es ben bé de proboscidis (mamífers de gran Riera de Sant Llorenç, que és on com l’explica el senyor Spielberg. dimensió i amb nas en forma de tenim el jaciment. No cal anar a l’excavació amb trompa). I recordi que aquí encara s’exca- un fuet i una pistola, ni tampoc Es tracta d’un conjunt de restes va amb pic i pala, res de pistoles. es troben totes les restes ben col- que daten des de 20.000 fins a Els catalans som així! Víctor J. Martínez Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 10

More Related Content

Número 13

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 13 Any 2 15 de juliol 2008 Publicació independent d’informació i opinió Mamuts Va ser tota una satisfacció la notícia de la troballa, a la zona de Can Guardiola i amb mo- tiu de la construcció de la bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç, d’un important jaciment de restes de mamuts i altres grans vertebrats, datables entre 20.000 i 100.000 anys enrere. Diu que pot ser el jaciment més important del sud d’Europa. La troballa ha estat possible gràcies al fet que la zona havia estat catalogada com d’ex- pectativa arqueològica, i per aquest motiu les obres havien de fer-se amb un permanent seguiment en aquest sentit. I certament que aquesta previsió ha valgut la pena. Ara tenim al davant un important repte: com fer perquè d’aquesta troballa se’n pugui be- neficiar la nostra ciutat. O, dit d’una altra manera, com assegurar que tota aquesta riquesa es quedi a Viladecans, i en puguem fruir, i la puguem ensenyar. Perquè seria ben trist que tot això se n’anés a qualsevol museu important de Barcelona, i a Viladecans dels mamuts només en quedés el record. Fa uns anys, si algú hagués dit que Viladecans tenia unes àmplies potencialitats turísti- ques, li haurien dit que si s’havia tornat ximple. Doncs ara ja tenim clar que sí que les té. Els mamuts de Can Guardiola s’afegeixen a la reserva del Remolar, i a l’ermita de Sales, i als carrers del centre històric, i a la Torre del Baró, i a la Torre Modolell, i a Cal Menut... Tenim de tot, i cal treballar al màxim per conservar-ho tot, i íntegrament. En aquests mo- ments, segurament que el repte més immediat que tenim és la rehabilitació de tot el con- junt de Can Modolell, sense escapçar-ne res. També, assegurar que Cal Menut es conservi com cal i pugui ser visitable. I així successivament. Perquè a Viladecans tenim moltes riqueses, i les hem de poder disfrutar. Equip de redacció Sumari Anna Besora M. Carmen Castellano Maria Comas 2 La marxa del cranc. Miguel de la Rubia Encarnació Garcia Josep Ginjaume 3 Sant Ramon, en mans de les immobiliàries. Josep Lligadas Ricard Caba Víctor J. Martínez Asunción Polaina 4 El Jardí de l’Ajuntament. Jaume Lligadas Miguel de la Rubia 5 Fent lligams. Mercè Solé Mercè Solé 6 La encrucijada saharaui. Rosa Mercader La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- 8 Una pedra a la sabata… Mercè Solé geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- 9 La Lira, per disfrutar cantant. Idoia Baixench em a un amic o amiga vostres, feu- 10 Indiana Jones a Viladecans? Consells per nos arribar la seva adreça. Gràcies. al senyor Ford. Víctor J. Martínez Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Bon El nostre correu electrònic: iu puntviladecans@telefonica.net est al ns El nostre bloc: i fi re! http://puntviladecans.blogspot.com e mb set
  • 2. La marxa del cranc A les darreres dècades del segle XIX, es ral fins a 60, 65 o 78 hores per setmana. A més es van produir algunes de les mobilitza- redefineix el concepte de “temps de treball” consi- cions més importants de la història del derant temps de treball el temps que s’estigui en moviment obrer internacional. Eren les activitat, pretenent no considerar com a “temps de que tenien com a objectiu l’aconseguir millores treball” els períodes que s’ha de romandre a l’em- en les condicions de treball i concretament per la presa o estant requerits: per exemple, les guàrdies limitació de l’extensa jornada laboral que es tre- mèdiques. Amb aquesta proposta difícilment es po- ballava fins aleshores. Es tractava d’aconseguir drà mantenir aquella realitat, de les 8-8-8, que van les 8 hores de treball, les 8 hores de descans i les fer possible els nostres avantpassats. 8 hores per al lleure. Uns fets dramàtics durant L’ altra pinça en aquest moment podria ser l’ano- les mobilitzacions i vagues, en aquell 1886, van menada “directiva de la vergonya” una directiva de fer consignar la data del Primer de Maig com la retorn dels immigrants, que comportarà la deporta- festivitat internacional dels treballadors. ció, com a delinqüents, d’aquells que l’únic delic- Ara, en el segle XXI, sembla que anem en sentit con- te que han comès es no tenir papers i haver vingut trari a l’avenç social i les conquestes laborals acon- buscant una vida millor. Però que a més poden ser seguides en els segles XIX i XX. I hi ha un responsa- internats, fins a 18 mesos, en centres d’internament ble amb nom i cognoms: la Unió Europea. que presenten unes condicions més que qüestiona- Una UE que podem dir que segueix la marxa del bles. En resum, criminalitza de nou el fet migrato- cranc, és a dir, anant enrere tant en el camp social ri. com en el camp dels drets laborals. Una Unió Eu- Però als crancs, les dues pinces s’acompanyen de ropea que està posant molts treballadors contra les més potes, i que en aquest cas de la UE podrien cordes amb la seva política econòmica i monetària. suposar el Tractat de Lisboa. Un tractat, al qual Ir- Però aquest cranc en aquest moment està utilitzant landa ha dit que no i que en molts altres països ni les seves pinces agressivament: coneixerem ni podrem opinar d’ell. Un tractat que seguint l’estela de la malmesa Constitució Europea Una, per aprovar, el passat 10 de juny, una directi- (?) ens promet més del mateix, involució. va d’ordenació del temps de treball, que ens pot fer retornar als temps d’abans d’aquell Primer de Maig Un cranc amb nom “Unió Europea”, al qual haurem de 1886. Una directiva que per un costat incorpora de tallar pinces i potes si no volem veure com es va un acord privat, inclòs desprès de signar el contrac- menjant tots els drets socials i laborals aconseguits te de treball, entre l’empresari i el treballador que durant molt de temps. permet un increment de la jornada laboral. També Miguel de la Rubia introdueix la possibilitat d’ampliar la jornada labo- Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 2
  • 3. Sant Ramon, en mans de les immobiliàries El 68’70 % del terreny forestal, en propietat de constructores i immobiliàries La Plataforma Salvem Oliveretes ha tingut accés a un expedient que conté un inventari de la propietat ca- dastral, datat el 7 de maig de 2008, en què figuren la re- lació de propietaris de la zona forestal de la muntanya de Sant Ramon en el terme municipal de Viladecans. Des de la ronda de cornisa per sobre el camp de beisbol que, segons l’ajuntament, ha de marcar el límit de la ciutat, fins al capdamunt de la muntanya de Sant Ramon, en terme municipal de Viladecans, hi ha un total de 1.213.552 m2 (121,3 Ha) dels quals segons el PGM, només el 143.121 m2 (14,31 Ha) són urbanitzables no programats, i la resta 1.070.431 m2 La Colonial, mentre que 29.418m2 (el 20,55%) són (107 Ha) són rústics, agrícoles i forestals, o sigui no de Construcciones y Promociones Apolo, i la resta, urbanitzables. 19.712m2 (el 13,77 %), pertanyen als actuals propie- taris de la masia de Can Torrents. El sòl no urbanitzable L’ajuntament vol “preservar” la zona Dels 1.070.431 m2 no urbanitzables, el 68’70 %, són de propietat de constructores i immobiliàries, que Tot i això, el passat més de novembre, forçat per han anat comprant terrenys durant l’última dècada. la denúncia a l’empresa GIE per part de la Plata- Destaquen com a propietaris, el president de la forma Salvem Oliveretes, l’ajuntament va aprovar patronal Confederació d’Empresaris del Baix Llo- una moció tot manifestant la voluntat de protecció i bregat, Paz Dorado, que per mitjà de tres empreses preservació de la zona forestal de la muntanya, ac- relacionades amb ell, Construccions Sant Ramon tivant els mecanismes necessaris per dur a terme la Viladecans, Global Inversiones Europeas GIE, i Im- màxima protecció mediambiental de la zona. Fins mobiliaria Cal Simon S.L., controlen el 31’67 % de i tot, va ordenar als seus serveis tècnics i jurídics la zona forestal. En la pàgina web de GIE, encara que estudiessin la situació actual dels terrenys, i promouen el projecte urbanístic il·legal en zona fo- establissin contactes amb qui correspongui, per tal restal “Residencial Sant Ramon”. d’implementar sobre el territori els mecanismes de El segueixen Josel S.L., del Grup Núñez i Navar- protecció ambiental més adient. ro, amb un 17’44 %, Construcciones y Promociones No sabem com duen a terme aquest compromís, Apolo amb un 8’36 %, Royal Urbis amb un 3’43 % però veient aquesta situació la cosa pinta malament i Construcciones Facoma S.A. amb un 3’28 %. Al- en el seu objectiu. És més, el conveni signat per tres propietaris menors són Can Clota S.L. (2,65 %), l’ajuntament amb la Immobiliària La Colonial, per i BBVA (1’87 %). tal d’alliberar sòl urbanitzable no programat i així ampliar el parc forestal públic, veiem que hi ha un El sòl urbanitzable no programat tercer interlocutor com és Construcciones y Promo- ciones Apolo que amb un 20’55 % del sol, també voldrà treure’n profit... Dels 143.121 m2 de sòl urbanitzable no progra- mat, 93.991 m2 (el 65,67%) són de la Immobiliària En definitiva, tot un panorama incontrolable... Ricard Caba i Calbet Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 3
  • 4. El Jardí de l’Ajuntament “A quest any 1992, és un any en el qual celebrem molts centena- ris a tot arreu. A la nostra vila, l’edifici de l’Ajuntament també ce- lebra el seu. Ens ho diu la llinda del balcó que dóna a la plaça. Diu: Any 1892, per tant ja són cent anys.” Així comença l’Isidre Dolz el ca- pítol sobre el jardí de Can Modo- lell en el seu llibre “Un resum de la història del segle XX a Vilade- cans”, i després continua: “Cal suposar que el jardí de l’Ajunta- ment també ha de ser d’aquella data, ja que, en la transformació de la casa pagesa en la mansió senyorial que També són característiques les és testimoni d’aquella época la va fer la senyora Magdalena Modo- línies rectes de les baranes, les fantàstica ocellera que veiem en lell, el jardí havia de ser complement balustrades i escales amb petits la fotografia feta des de la porta d’aquesta construcció i, per tant, trams d’esglaons, convivint amb del carrer Àngel Guimerà. I per també centenari. I permeteu-me es- els revolts dels camins sinuosos últim, encara ens queda una part criure Jardí en majúscula, ja que, al amb racons i petits berenadors, de l’arquitectura d’aquell jardí meu entendre, bé s’ho mereixen els tot plegat decorat amb un gran romàntic, que és la malmesa ba- arbres que l’embelleixen.” nombre d’espècies botàniques lustrada de la terrassa i les esca- El desenvolupament industrial amb incorporació d’arbres i plan- les d’accés des de la planta noble a la Catalunya del segle XIX, fa tes exòtiques. del palau de Can Modolell. aparèixer una burgesia que utilit- Tots aquests elements, tots abso- El 2001 es redactà un document zà el modernisme per expressar lutament, es trobaven en el jardí consensuat entre l’Ajuntament i reafirmar el seu estatus social. original que Magdalena Mo- i la Plataforma Cívica del Casc És per tant a finals d’aquest segle dolell es va fer construir a Can Antic que sobre espais lliures que i principis del XX quan la cons- Modolell, per a gaudi de la seva diu: “L’objectiu principal serà man- trucció de palaus modernistes és família i de les amistats que els tenir el caràcter del jardí de la Torre una constant entre les classes be- visitaven. Modolell, i preservar els exemplars nestants del nostre país. Aques- Malauradament, la major part del vegetals protegits. En conseqüèn- tes construccions solen anar jardí es va enderrocar en els pri- cia, la seva posterior urbanització acompanyades d’un jardí que es mers anys de la postguerra. Per vetllarà per mantenir i potenciar el converteix en una peça fonamen- sort encara ens queden, tal com seu caràcter exòtic, amb el domini tal del conjunt del palau, a on es explica Isidre Dolz en el seu llibre, de la vegetació i l’ambient íntim i produeix una íntima relació entra diverses espècies botàniques com tranquil d’aquest racó”. Sens dub- el jardí i la casa, units per l’entra- la singular xicranda (Jacaranda se- te que la voluntat expressada en mat de pèrgoles, emparrats i es- miserrata), les palmeres de vint-i- aquest document, comporta res- cales d’accés, per tal de sentir-se vuit metres (aquestes mides són pectar plenament la integritat inmersos en un mateix espai. de 1992), la Wiscania chimenis, dels elements tant vegetals com En aquests jardins, generalment arquitectònics que conformen el arbust enfiladís que dóna ombra d’estil romàntic, l’aigua n’és la caràcter del jardí de la casa palau a la terrassa lateral de l’edifici, i protagonista, amb fonts, canals, de Can Modolell. un pebrer bord (Schinus molle) a pontets, cascades i llacs, així tocar del carrer del Sol. També Jaume Lligadas Vendrell com rocalles, grutes i ocelleres. Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 4
  • 5. Fent lligams 14 de juny. Dia intens des de prime- darrere. Que hi ha ganes, vaja. La gent fa amics, cosa ra hora del matí. Segona edició de que mai no sobra. Les entitats descobreixen nous l’Entrellaça a Viladecans, una acti- horitzons i perspectives i se senten més valorades vitat promoguda a partir del Con- i estimulades. Frueixen també de l’oportunitat de sell de la Convivència, en la qual hi han parti- donar-se a conèixer en un marc més petit i més es- cipat enguany un munt d’entitats dedicades a la pecialitzat que el de la Mostra d’Entitats. Potser el cooperació i a la solidaritat. secret és que, d’una banda, la gent fa aportacions Els objectius són diversos: que les entitats es cone- valuoses i que, de l’altra, la regidoria les recull. O guin, que es visualitzi de manera positiva la diver- sigui, que no són reunions de pur tràmit, vaja. sitat cultural de Viladecans, que les persones trobin En segon lloc, s’ha muntat una jornada amb la col- un espai on relacionar-se diferent de l’habitual. En laboració de dues regidories de l’Ajuntament (Con- aquest sentit, l’activitat “estrella” és el dinar con- vivència i cohesió social i Agermanaments, solidari- junt. Cadascú se’l porta… i el comparteix. Tenint en tat i cooperació internacional), de dos colors polítics compte els diferents orígens, acabes tastant menjars diferents. Això hauria de ser el més habitual, però el molt diferents. I una bona manera d’acollir amb treball transversal i conjunt és altament lloat sobre gust la diversitat és justament això: fer-ho a través el paper per les administracions públiques, però em del gust. Enguany, respecte a l’any passat, ha millo- consta que a la pràctica tothom és molt gelós del rat l’organització i, sobretot, ha millorat la diversi- propi xiringuito i que costa molt fer res en conjunt. tat dels participants. L’Entrellaça no és una activitat “estrella”. La Mos- L’Entrellaça ha ofert altres aspectes interessants, tra d’Entitats reuneix molta més gent.Les Festes que potser no es veuen a primera vista, però que, al de la Diversitat que s’han fet i es fan arreu segu- meu parer, són els que realment van teixint aquesta rament són més acolorides i exòtiques. Però l’En- cohesió social que tots volem però que de vegades trellaça té la qualitat d’anar avançant a poc a poc no sabem gaire com concretar. de manera sòlida, creant realment lligams entre la En primer lloc, el treball conjunt d’una comissió gent, fent real la tan suada participació ciutadana. sorgida del Consell de la Convivència. És un treball No ens movem només a nivell de bones sensacions, en xarxa amb tots els ets i uts: alguns dels membres sinó d’anar teixint llaçades reals entre col·lectius i de la comissió han fet formació conjunta sobre el entitats. Els fruits es veuran sobretot a llarg termini, tema de la migració durant gairebé nou mesos; es però jo crec que som en el bon camí. nota molt que la seva participació no ho és a nivell Mercè Solé personal, sinó que implica les entitats que hi són al Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 5
  • 6. La encrucijada saharaui E l pueblo saharaui padece una situación dramática. Mientras una parte de su población permanece en el Sáhara Occidental con sus derechos fundamentales pisoteados cada día, la otra sobrevive en los campa- mentos de refugiados de Tinduf ante la pasividad de la comu- nidad internacional. Allí, en medio de la hamada argelina, cada día son más fuertes los gritos que reclaman el retorno a la guerra. Ese paso constituiría una inmolación estéril de cen- tenares, tal vez miles de jóvenes, que de cualquier manera parecen estar condena- dos a sacrificar sus vidas y sus sueños. A poco que rasquemos en nuestra histo- ria reciente, descubrimos avergonzados cómo España cedió la administración de la última colonia africana desde la agonía de quimeras imperiales, pero que dejó inconcluso y empantanado el proceso de autodeterminación. No queremos que nuestro país participe en ningún tipo de guerra, y ante todo debemos evitar ser los causantes de cualquier masacre. En abril, el diario El País dedicó su contra- portada a Aminetu Haidar, que después de sufrir prisión y torturas sólo tiene palabras de conciliación. Ahí reside su verdadera fortaleza y una de las pocas luces de es- peranza en este conflicto: el enfrentamiento pacífico y tenaz de la justicia y la razón contra la violencia y la arbitrariedad. Pero el pueblo saharaui no puede convertirse en un parque temá- tico para la solidaridad ni podemos arrinconarle en un callejón sin salida. El Gobierno español debe asumir sus responsabilidades y favo- recer una salida que no resulte insultante para los 250.000 refu- giados que cada día nos ofrecen una lección de civilidad. Si nos cruzamos de brazos, ¿con qué cara miraremos a los ojos de los más de 10.000 hijos del desierto -niños y niñas alegres y vivarac- hos en un exilio sin esperanza- que pasarán este verano junto a nosotros? Viladecans Pel Sàhara acoge este año a tres niños saharauis. Rosa Mercader Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 6
  • 7. I si despengéssim les llumetes de Nadal? Al juliol potser que ja toca. Aquestes altres “plaquetes” encara fa més temps que s’haurien d’haver despenjat! Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 7
  • 8. Una pedra a la sabata… … de les administracions públi- Fer-nos sensibles per im- vulnerables pot jugar un paper ques hem de ser les persones que pulsar canvis insubstituïble d’acollida i norma- veiem la pobresa de la vora, per lització que per part dels profes- tal de contribuir, amb la nostra sionals difícilment es pot donar. Aquesta tasca de sensibilització, insistència, a fer prendre, a qui Perquè es fan rols diferents, que no només de les administraci- correspongui, mesures polítiques requereixen un determinat marc ons, sinó també dels ciutadans, que l’evitin. Així ens parlava a per ser eficaços, i perquè els pro- és igualment indispensable si es una bona colla de persones vin- fessionals són limitats i a més són vol evitar de caure en el pater- culades a Càritas de Viladecans vistos sovint com a persones amb nalisme o en la beneficència. A Mercè Darnell, treballadora social poder. Un exemple: la psicòloga les entitats com Càritas s’atenen i antropòloga el passat 26 de juny. o la treballadora social que atén les persones que pateixen deter- Va ser durant una xerrada sobre una persona o un grup de per- minades mancances justament la necessitat de la sensibilització sones no pot segurament anar al perquè deixin de patir-les. I se- i arran de la presentació de la cinema amb elles, o a veure una ria pretenciós i prepotent pensar memòria de Càritas a Viladecans exposició o a fer un cafè; o rara- que amb la nostra sola interven- l’any 2007. (podeu baixar-vos la ment se les trobarà, en condici- ció, sovint insignificant en rela- memòria de Càritas, si us interes- ons d’igualtat, al mercat o al forn ció a la dificultat real de la gent, sa, des del bloc mateix del Punt o a la sortida de l’escola. En canvi les coses s’arreglen. Si anem a de Trobada, en aquesta adreça: les relacions de bon veïnatge del fons dels problemes, hem d’anar http://www.slideshare.net/ voluntariat afavoreixen espais de també a les causes que els provo- puntviladecans/memor07 trobada que permeten fer moltes quen, que solen ser complexes i xerradetes informals, sortides, d’ampli abast i que solen tenir acompanyaments i una amistat una dimensió política important. Un sistema complementari gratuïta que facilita la inserció de D’aquí que sigui fonamental i la gent. Això també és cohesió so- desitjable la vinculació entre qui Penso que la Mercè Darnell te- cial i no té preu. s’ocupa de la gent que pateix i qui nia raó. I no pas per ganes de dir s’ocupa de la política. sempre que les administracions En fi. Que en aquest món hi ha públiques no treballen bé, sinó lloc per a pedres, peus i sabates, perquè sovint la pobresa esdevé El plus del voluntariat cadascú jugant el seu rol i sempre invisible als ulls dels ciutadans. a favor dels més vulnerables. També perquè la realitat social Un altre aspecte a tenir en comp- canvia a grans velocitats mentre te és que el teixit social que és en que les institucions com ara el contacte amb les persones més Mercè Solé sistema de Serveis Socials, tenen estructures en general poc àgils. De fet són dos sistemes que es complementen mútuament. Les entitats socials poden detectar determinades necessitats i fins i tot donar-hi resposta més ràpida- ment, però no tenen ni els recur- sos ni la solidesa ni, òbviament, la potestat de governar o de le- gislar des d’una perspectiva àm- plia i global. I les administracions tendeixen a la lentitud i a la ru- tina per naturalesa, senzillament perquè són grans i complexes, al marge del seu nivell d’eficàcia. Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 8
  • 9. les nostres entitats La Lira, per disfrutar cantant L ’Agrupament Coral La Lira de Vilade- Els musicals és un altre gènere molt treballat per cans és una coral nascuda l’any 1945 i, “La Lira”. L’any 1985, al gener i setembre, la Coral per tant, una de les corals amb més tradi- La Lira i la Coral Ars Nova de Martorell van ofe- ció de Catalunya. La coral va néixer com rir la representació coral i instrumental de l’obra a cor d’homes, va evolucionar com a orfeó (Massa “Jesucrist Superstar/Melodies The Beatles”; l’any Coral Orfeònica La Lira, l’any 1951) i es consoli- 1998, juntament amb les corals Orfeó Santa Coloma dà com a Agrupament Coral La Lira, Coral Mixta de Santa Coloma de Queralt i Coral Amics del Cant Adulta, l’any 1971. de la Múnia, va presentar l’obra “ El Fantasma de L’any 1995 vàrem celebrar el 50è aniversari de la l’Òpera”, de la qual se’n van fer diferents actuacions fundació de la nostra coral. Per aquest fet es va arreu de Catalunya; i l’any 2003, juntament amb la publicar el llibre El Cant Coral a Viladecans. La Lira coral Orfeó Santa Coloma de Queralt, va presentar (1945-1995). l’obra “La Bella i la Bèstia”, que es va estrenar a l’acabat d’inaugurar Àtrium de Viladecans i es va El nostre objectiu és la divulgació dels valors artís- representar, també, arreu de Catalunya amb gran tics, culturals i humans del cant coral. èxit de crítica i públic. Totes aquestes obres van ser En aquests més de seixanta anys d’història La Lira enregistrades posteriorment. ha combinat les actuacions de caràcter local a les En l’actualitat l’Agrupament Coral La Lira està for- diferents festes de Viladecans, amb actuacions i mat per prop de 20 cantaires, de totes les edats, que intercanvis d’àmbit comarcal, i amb sortides arreu tenim ganes de passar-ho bé gaudint de la música. d’Espanya i Europa: actuacions a Osca (1975), Va- Assagem els dimecres a la nit a l’Auditori Pablo Pi- lència (1978), Calaceit (1980), Eslida (1981), Andorra casso, i tothom a qui li agradi cantar estar convidat (1987), Vivaro, Maniago i Morsano de la regió ita- a sumar-s’hi, no calen coneixement musicals i els liana de Friül (1989), Lisboa i Extremadura (1992), interessats podeu acostar-vos a l’Auditori per co- Ponte Arche de la regió de Trentino (1994), País neixe’ns o trucar al 617603649. Basc (1997), Baselga di Pinné de la regió de Trentino (1999), St. Herblain (2002). Idoia Baixench Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 9
  • 10. conèixer viladecans Indiana Jones a Viladecans? Consells per al senyor Ford Un mamut a qui, sí, Viladecans li ha agradat! F a poques setmanes va locades entre mortífers paranys. 100.000 anys i demostren la pre- produir-se la estrena Benvolgut senyor Ford, vol un sència de mamuts a la nostra vila d’una nova entrega de humil consell? No se’n refïi més en aquells temps. l’Indiana Jones, l’intrè- del senyor Spielberg, ni molt Ara els viladecanencs tenim un pid arqueòleg, professor, aven- menys d’en George Lucas. Vosté nou motiu per sentir-nos orgullo- turer… que arriscarà la seva ja no està per aquestes coses. Bus- sos de la nostra ciutat. Si, durant vida per trobar i recuperar les qui’s una feina més tranquil.la o les vacances, algú de Móstoles restes més increíbles. si no…. vingui a Viladecans. ens comenta que és del poble de La veritat és que de moment no Aquí també tenim un jaciment l’Íker Casillas, nosaltres podrem he tingut l’oportunitat de veu- arqueològic, que no és per des- contestar-li que som del poble re a quin embolic acabarà anant merèixer les mines de Gavà, ni el dels mamuts. a parar aquest bon senyor, que, magnific spa que es muntaren els Per cert, senyor Ford, si finalment si tingués la mateixa facilitat en romans a Sant Boi (o sigui les ter- l’he convençut, només li indico trobar tresors arqueològics com mes), però el nostre és possible- que a Viladecans des de l’aereo- embolics, no hi hauria món per ment el més important d’Europa port hi pot arribar amb la Renfe. encabir-los tots. dintre del seu context cronològic I allà, amb el Vilabús, vagi a la Però no, desenganyem-nos. La pel que fa a restes prehistòriques zona de Can Guardiola, tocant la vida de l’arqueòleg no es ben bé de proboscidis (mamífers de gran Riera de Sant Llorenç, que és on com l’explica el senyor Spielberg. dimensió i amb nas en forma de tenim el jaciment. No cal anar a l’excavació amb trompa). I recordi que aquí encara s’exca- un fuet i una pistola, ni tampoc Es tracta d’un conjunt de restes va amb pic i pala, res de pistoles. es troben totes les restes ben col- que daten des de 20.000 fins a Els catalans som així! Víctor J. Martínez Viladecans, punt de trobada - Núm. 13 - Juliol 2008 10